La responsabilitat patrimonial de les Administracions Públiques

Ens referim a l’existència de responsabilitat patrimonial de les Administracions Públiques quan aquestes han causat danys als particulars els quals han de ser reparats econòmicament.

Més concretament, el Tribunal Suprem definia la responsabilitat patrimonial de les Administracions Públiques com:

“La responsabilidad patrimonial de la Administración consagrada en el artículo 106.2 de la Constitución y regulada con anterioridad en el artículo 40 de la Ley de Régimen Jurídico de la Administración del Estado y hoy en los artículos 139 y siguientes de la Ley 30/1992, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, es de carácter objetivo y directo. Al afirmar que es objetiva se pretende significar que no se requiere culpa o ilegalidad en el autor del daño, a diferencia de la tradicional responsabilidad subjetiva propia del derecho civil ya que se trata de una responsabilidad que surge al margen de cual sea el grado de voluntariedad y previsión del agente, incluso cuando la acción originaria es ejercida legalmente, y de ahí la referencia al funcionamiento normal o anormal de los servicios públicos en la dicción del artículo 40 de la Ley antes citada, pues cualquier consecuencia dañosa derivada de tal funcionamiento debe ser, en principio, indemnizada, porque de otro modo se produciría un sacrificio individual en favor de una actividad de interés público que, en algunos casos, debe ser soportada por la comunidad. (STS 6 de noviembre de 1998, FJ 2º y STS 28 de noviembre de 1998, FJ 2º, con el mismo contenido en ambas).”

Però que significa això?

Significa que tenim dret a una indemnització econòmica pels danys que sofrim com a particulars sobre béns de la nostra propietat, drets o interessos dels que fóssim titulars, si aquests són causats per una mala actuació de la Administració Pública (sigui per accions o omissions).

Tots els danys són indemnitzables econòmicament?

No tots els danys causats per les Administracions Públiques són indemnitzables, solament aquells danys o lesions que no tinguem el deure de suportar, d’acord amb la Llei. 

En tot cas, no seran indemnitzables els danys derivats de fets o circumstàncies que no s’hagin pogut preveure o evitar segons l’estat dels coneixements de la ciència o de la tècnica existents en el moment de la seva producció.

Per la seva banda, la Llei  estableix que aquesta indemnització podrà substituir-se per una compensació en espècie o ser abonada mitjançant pagaments periòdics, quan aquesta resulti més adequada per aconseguir la reparació. Però qui decideix compensar en espècies o realitzar pagaments periòdics? Doncs tal i com estableix l’article 34.4 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, la substitució de la indemnització per pagaments periòdics o compensacions en espècie únicament serà possible si hi ha acord amb l’interessat, o en aquest cas, amb el perjudicat pel dany. Per tant la decisió en aquest cas entenem que la té el propi perjudicat i no l’Administració responsable dels danys.

Com assenyala la jurisprudència, el règim general amb el qual s’obliga a les Administracions Públiques a reparar els danys, és la indemnització, sent el pagament periòdic o la compensació amb espècies una mesura excepcional que ha de decidir acceptar-la el propi perjudicat. Així ho expressava la Sentència del Jutjat Contenciós Administratiu 3 de Saragossa, número 367/2007, de 19 de novembre:

“En último lugar y más importante, porque como se ha dicho, el régimen general previsto es el de reparación mediante la correspondiente indemnización, siendo el del art. 141.4 un régimen excepcional, y como tal excepción de aplicación restrictiva, que además requiere del consentimiento del interesado, que expresamente consta y que “convenga al interés público” lo cual no consta acreditado, por lo que deberá estarse al régimen general ya enunciado.”

Per tant, sense el consentiment del propi perjudicat, l’existència de viabilitat tècnica i la conveniència a l’interès públic, l’Administració Pública responsable del dany no pot acollir-se a aquestes excepcions.

Com es calcula econòmicament aquesta indemnització?

Aquesta indemnització econòmica es calcularà d’acord amb la legislació fiscal, d’expropiació forçosa, i els valors predominants al mercat, el que ve a significar que depenent quins danys s’hagin produït serà específicament d’aplicació la normativa reguladora d’aquella matèria. 

Per exemple: 

1. amb el cas de danys al vehicle causats per un mal estat del vial públic, aquests han de ser valorats d’acord amb els preus de reparació del mercat. 

2. amb el cas de lesions corporals, s’haurà de recórrer a la normativa que regula les indemnitzacions en matèria de lesions i seqüeles per quantificar la indemnització.

En tot cas, quins són els requisits perquè existeixi responsabilitat patrimonial d’una Administració Pública?

Al respecte, la jurisprudència del Tribunal Suprem és clara amb aquesta qüestió, determinant que perquè existeixi responsabilitat patrimonial de les Administracions s’hauran de complir els següents requisits:

1. L’existència d’un dany que pugui ser rescabalat (“resarcir”), individualitzat i  econòmicament quantificable.

2. Que la persona perjudicada per aquest dany no tingui perquè suportar-lo, és a dir, que derivat dels seus drets i obligacions no tingui cap obligació legal d’assumir aquest dany.

3. L’origen del dany provingui directament de l’actuació de la pròpia Administració Pública o d’aquelles terceres persones que actuen en el seu nom en l’exercici de les seves funcions.

4. El dany ha de ser causat per un funcionament normal o anormal de la pròpia Administració. En aquest punt podríem afegir, sigui per activitat o per inactivitat.

5. Ha d’existir una relació causa efecte entre l’actuació de l’Administració Pública i el dany originat, que sigui directa, immediata i exclusiva, sense incidència de força major, l’actuació d’un tercer o la conducta del propi perjudicat.

6. El termini per interposar la reclamació és d’un any, transcorregut aquest termini prescriurà l’acció, excepte per aquells danys que siguin continuats, en els quals començarà a comptar aquest termini quan es pugui conèixer efectivament el dany.

Com sol·licito la indemnització derivada de la responsabilitat patrimonial de l’Administració?

A través d’escrit dirigit a l’Administració Pública que ha causat el dany, on consti la identificació de la persona perjudicada, la lesió produïda, la relació de causalitat entre el dany i el funcionament del servei públic, el perjudici econòmic sofert, i el moment en que es va produir la lesió.

De quin termini disposo per presentar aquesta sol·licitud?

Sense entrar en detall, la persona que ha sofert un dany derivat del funcionament normal o anormal d’una Administració Pública disposa, en general, del termini d’1 any des de que es va produir el mateix.

De quin termini disposa l’Administració per resoldre la sol·licitud d’indemnització per responsabilitats patrimonials?

Les Administracions Públiques en procediments de responsabilitat patrimonial disposen del termini màxim de 6 mesos per dictar resolució. Si no s’ha dictat aquesta resolució en el termini indicat, s’ha d’entendre que s’ha desestimat la petició.

I si resolen desfavorablement la petició d’indemnització per danys o han desestimat la petició per no haver resolt en el termini de 6 mesos?

El perjudicat té dret a recórrer la vía judicial contenciosa administrativa per sol·licitar que li sigui reconeguda la indemnització econòmica originada per un dany imputable a l’Administració Pública.