Que són les zones d’acomodació del Pla de Protecció del Delta de l’Ebre?

Poc es coneix sobre el concepte zona d’acomodació o franja de protecció del litoral al nostre ordenament jurídic (definició, causes, conseqüències, procediment per la seva declaració). Al Delta de l’Ebre des de fa ben poc que coneixem aquest concepte a través de la seva incorporació a l’anomenat “Pla per a la Protecció del Delta de l’Ebre” (en endavant també PPDE), redactat pel Centre d’Estudis i Experimentació d’Obres Públiques (CEDEX) i finalitzat el passat mes de febrer del 2021.

Sense entrar en detall i valoració sobre les mesures de protecció que el CEDEX ha previst en el PPDE, direm (segons el que podem extreure de l’avantsala del Pla) que aquest té per objecte harmonitzar els diferents instruments de protecció ambiental dels espais naturals del Delta de l’Ebre (RAMSAR, ZEC, ZEPA…) i l’activitat antropogènica que se’n fa del mateix (agricultura, aqüicultura, pesca, activitats turístiques…) amb la finalitat de gestionar d’una forma integral i equilibrada els diferents plans d’actuació d’aquest territori, englobant en un mateix instrument les actuacions al domini públic hidràulic (DPH) i al domini públic marítim-terrestre (DPMT), per tal de mitigar els efectes del canvi climàtic. 

Emfatitza el Pla en la problemàtica de l’augment del nivell del mar per justificar-ne la seva elaboració, encara que, i reiterant que no pretenem valorar el PPDE, sí que ens atreviríem a dir que hem trobat a faltar entre les primeres línies d’aquest instrument, una mica més de protagonisme a la lluita contra la subsidència del Delta de l’Ebre per la manca d’aportació sedimentària, causada principalment per la retenció de material en els embassaments existents en trams superiors del riu Ebre. 

El PPDE preveu una sèrie d’actuacions de protecció del Delta de l’Ebre (que tornem a dir, no entrarem a valorar) d’entre les quals trobem actuacions a la costa basades en la delimitació de zones d’acomodació o franges de protecció del litoral.

Doncs bé, ja avancem que ni el propi PPDE defineix aquest concepte, i si algú pretén trobar-li coherència i significat respecte les mesures proposades, haurà de recórrer a altres instruments aprovats contra el canvi climàtic d’àmbit internacional, europeu i estatal.

El que ens queda clar però, es que el concepte “zones d’acomodació” radica de les estratègies d’ADAPTACIÓ al canvi climàtic adoptades durant la última dècada, en el si de les Conferències de les Parts, de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic.

 – ESTRATÈGIA EUROPEA D’ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC DE L’ANY 2021

A Europa, l’Estratègia sobre Adaptació al Canvi Climàtic de l’any 2021 i la seva antecessora (aprovada l’any 2013), es refereixen al canvi climàtic com una situació imprevisible i incontrolable que requereix d’ADAPTACIÓ per fer front a un futur incert amb el qual la societat pugui tenir més resiliència. Aquesta adaptació la defineix la pròpia estratègia com (la traducció és nostra): 

“Procés d’ajustament al clima real o esperat i els seus efectes, que no requereix d’una resposta d’emergència única, sinó d’una sèrie de mesures proactives per fer front al nexe de perill (sequeres, augment del nivell del mar),  exposició (menys aigua al sud) i vulnerabilitat (pobresa o falta d’educació).”

L’estratègia climàtica de l’any 2021 defineix tres tipus d’adaptacions:

• L’adaptació intel·ligent, que té per finalitat millorar el coneixement i gestionar la incertesa.

• L’adaptació sistemàtica la qual pretén donar suport al desenvolupament de polítiques climàtiques.

• L’adaptació ràpida a través d’una forta inversió econòmica contra el canvi climàtic.

En conseqüència de l’adopció a nivell internacional i europeu de polítiques climàtiques, l’estat espanyol l’any 2007, va elaborar l’Estratègia Espanyola de Canvi Climàtic i Energia Neta (Horitzó 2007-2012-2020), la qual va ser substituïda pel vigent Pla Nacional d’Adaptació  al Canvi Climàtic.

– PLA NACIONAL D’ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC

El Pla Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic, té per finalitat donar resposta a les creixents necessitats d’adaptació al canvi climàtic, per promoure’n un desenvolupament més resilient i una societat més segura i inclusiva. Reafirma el propi Pla que el context amb el qual ens trobem, l’adaptació al canvi climàtic comprén un ampli conjunt d’estratègies orientades a evitar o reduir els impactes potencials derivats del canvi climàtic, així com afavorir una millor recuperació després dels danys que es poguessin produir. L’adaptació, d’acord amb el Pla, redueix l’exposició i la vulnerabilitat dels sistemes socials, econòmics i ambientals enfront el canvi climàtic i millora la seva capacitat per recuperar-se i restablir-se després d’una pertorbació.

Sobre les zones costaneres, el Pla estableix diferents mesures, activitats i línies de treball per les avaluacions d’impactes, vulnerabilitat i “adaptació relativa” de les zones costaneres:

1. Desenvolupament de models de resposta morfodinàmica i ecològica de les principals unitats de la costa espanyola baix diferents escenaris de canvi climàtic.

2. Cartografia de la vulnerabilitat, amb la finalitat d’identificar, delimitar i inventariar les àrees i elements més vulnerables per l’ascens del nivell del mar. Estableix expressament el Pla que: “Part d’aquestes zones podrien permetre la formació de nous aiguamolls costers que compensarien per desplaçament previsible la pèrdua dels que s’hagin anegat”.

3. Avaluació de les estratègies d’abandó i retrocés, o de protecció davant escenaris de la pujada del mar.

4. Avaluació de l’afecció de l’ascens del nivell del mar sobre els centre urbans costaners.

5. Avaluació de les opcions d’adaptació mitjançant actuacions sobre factors relacionats amb l’estabilitat del litoral, com el manteniment de descàrrega i aportació de sòlids dels rius, com a solució a “l’origen” (entre cometes figura en el propi Pla) de la falta de material sedimentari.

6. Actuacions per afavorir l’estabilització de platges i dunes amb la construcció d’obres per limitar la capacitat de transport de l’onatge i les aportacions artificials de sediments.

Com es pot observar, el propi Pla ja defineix les línies de treball al litoral basades en tres grans grups d’adaptació climàtica: acomodació, protecció i retrocés. La valoració d’aquests tres tipus d’adaptació climàtica, entenem que s’ha de realitzar desde la perspectiva de la rigidesa/flexibilitat de cadascuna d’elles, sent la més rígida, l’adaptació mitjançant la protecció i la més flexible o laxa, l’abandonament o el retrocés.

– ESTRATÈGIA D’ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC DE LA COSTA ESPANYOLA

L’Estratègia d’Adaptació al Canvi Climàtic de la costa espanyola, es va aprovar a l’empara de la Disposició Addicional Vuitena de la Llei 2/2013, de 29 de maig, de protecció i ús sostenible del litoral i de modificació de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes, la qual establia que el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (l’actual Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic) hauria de procedir en el termini de dos anys a l’elaboració d’una estratègia per l’adaptació de la costa als efectes del canvi climàtic que sotmetrà a Avaluació Ambiental Estratègica (https://www.miteco.gob.es/es/costas/temas/proteccion-costa/declaracionambientalestrategica_tcm30-420089.pdf), i en la que s’indicarien els diferents graus de vulnerabilitat i risc del litoral, proposant en conseqüència, mesures per fer front als seus possibles efectes.

L’estratègia es dota d’un cert caràcter vinculant sobre la resta de normes sectorials que conflueixen en la regulació de l’activitat humana en el litoral, i en aquest sentit declara les seves pretensions amb el següent pronunciament:

“Promoure marcs reguladors i normatius que contribueixin a incrementar la capacitat adaptativa dels sectors amb interessos a la costa i contribuir al compliment dels objectius de les Directives i Recomanacions amb implicació en la sostenibilitat de les zones costeres”.

Entenem que entre aquests marcs reguladors i normatius, s’al·ludeix a instruments com el propi  PPDE o les possibles modificacions de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes i el seu reglament, el Reial Decret 876/2014, de 10 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament General de Costes, amb la finalitat de millorar i ampliar l’àmbit d’actuació contra el canvi climàtic al litoral. Molt possiblement, aquesta adaptació dels sectors amb interessos a la costa els quals es refereix l’estratègia, es determinarà per mitjà de restriccions i modificacions en els usos sobre terrenys pròxims al DPMT i sobre el mateix el DPMT (com no, també sobre les autoritzacions i concessions atorgades).

Resulta notori en aquest anàlisi, la qüestió que ara entrem a valorar, ja que l’Estratègia d’Adaptació al Canvi Climàtic de la costa espanyola (li podríem dir també EACCCE), la qual té per objecte incrementar la resiliència de la costa espanyola al canvi climàtic i a la variabilitat climàtica i també, integrar l’adaptació al canvi climàtic en la planificació i gestió de la costa espanyola, defineix tres grans mètodes o grups d’ADAPTACIÓ:

a) Protecció: Té com a finalitat última protegir les zones de risc ja siguin part del sistema socioeconòmic o natural, evitant que es produeixin els impactes. Com a exemples: la línia de regeneració dels sistemes dunars, la restauració d’aiguamolls o el restabliment del transport de sediments.

b) Acomodació: Els elements en risc potencial es mantenen en les zones afectades, prioritzant-se la reducció de la vulnerabilitat mitjançant fórmules diverses: mesures que augmenten la preparació davant els possibles impactes (sistemes d’alerta, protocols d’evacuació…), introducció de normativa específica per la construcció d’infraestructures i edificacions (elevació d’habitatges, canvis de disseny de les cimentacions, proteccions davant l’humitat…).

*Segons la interpretació que se’n fa del PPDE i de les declaracions del Servei Provincial de Costes a Tarragona en una entrevista a un mitjà de comunicació (https://www.canal21ebre.com/2021/02/09/entrevista-a-antoni-espanya-cap-de-costes-a-tarragona-3/), aquest serà el mètode que s’adoptarà al Delta de l’Ebre per millorar la naturalització dels espais. Cal estar atents però, al tercer grup previst per l’EACCCE si atenem les previsions de Costes de l’Estat sobre aquelles propietats privades limítrofes amb el domini públic marítim-terrestre.*

c) Retrocés: Es basa en l’abandó planificat de les zones susceptibles de veure’s afectades pels impactes del canvi climàtic o dels riscos extrems. Com a propis exemples que inclou l’EACCCE, s’inclou la reubicació d’habitatges i infraestructures en zones segures i l’adquisició de terrenys al litoral amb l’objectiu d’incorporar-los al DPMT.

Precisament l’adquisició de terrenys situats al litoral per incorporar-los al DPMT, era una de les qüestions que els representants del Servei Provincial de Costes abordaven en l’entrevista anteriorment referida, no com una mesura de “retrocés” sinó com una mesura “d’acomodació” al canvi climàtic. 

Ens resulten curioses i inclús paradoxals les previsions d’adaptació previstes en el document estratègic de canvi climàtic del litoral si les mateixes les comparem amb els objectius i pretensions del document de protecció del Delta de l’Ebre. L’acomodació és d’aquells conceptes que apareixen en l’estratègia d’una forma un tant oposada a les pretensions del PPDE i del Servei Provincial de Costes a Tarragona (recordem que la proposta d’acomodació per la creació de franges de protecció radica en la compra o permuta de terrenys de propietat privada limítrofs amb el DPMT, amb la finalitat de “naturalitzar-los”).

L’estratègia dedica un gran nombre de mesures d’adaptació basades, amb el que considerem un retrocés (si les comparem amb les estratègies vigents contra el canvi climàtic que s’inclouen en el PPDE) i de les que destaquem les següents:

1. Realineació d’estructures existents en estuaris i desembocadures.

2. L’adaptació de les regulacions vigents per mitigar els efectes del canvi climàtic.

3. Adquisició de terrenys: S’ha de destacar que l’estratègia afirma sobre aquesta opció que: “s’analitzarà la viabilitat legal i econòmica de posar en marxa un programa d’adquisició de terrenys al litoral, amb la finalitat de reforçar la protecció de la costa mitjançant la incorporació al DPMT de nous espais que puguin veure’s afectats pel canvi climàtic”. Aquesta mesura, com veurem més endavant, és un dels objectius del propi PPDE en les mesures d’adaptació al canvi climàtic del Delta de l’Ebre basades en l’acomodació i no amb el retrocés.

– PLA DE PROTECCIÓ DE DELTA DE L’EBRE

El Pla de Protecció del Delta de l’Ebre es recull en l’annex 5 de l’informe del CEDEX (d’un total de 648 pàgines) i disposa de 330 pàgines d’informació, de les quals 75 pàgines es dediquen a definir la tipologia d’actuacions i els seus condicionants. 

El Pla enumera les “alternatives generals d’adaptació” als efectes del canvi climàtic de la següent forma:

• Acomodació (es mantenen els elements però es modifiquen els seus usos). Aquesta, d’acord amb els seus objectius, comporta el canvi d’usos de l’extradós, que en determinades condicions puguin realitzar-se.

• Protecció (protegir les zones de risc), la qual implica reduir els efectes negatius que es produeixen amb el canvi climàtic, però deu tenir-se en compte que aquest tipus de solucions poden pal·liar el problema però no actuen sobre les causes, pel que és probable que el problema persisteixi. En altres ocasions, inclús podria contribuir a empitjorar-lo.

• Retrocés o retranqueig (abandó planificat de la zona), el qual en tots els casos obligaria a entitats locals i autonòmiques a la modificació de plans generals, etc. per abandonar definitivament la planificació.

És possible que la definició de l’opció basada amb el retrocés o el retranqueig sigui un tant inexacta o dispar respecte l’Estratègia del litoral? 

Francament sembla que sí. La definició i les previsions de l’estratègia del litoral respecte les opcions basades amb el retrocés acaben derivant en conseqüències jurídiques i materials més significants que les que pretén exposar el propi PPDE. El PPDE sembla ometre l’abast i l’envergadura de les opcions d’adaptació basades amb el retrocés.

Tot i això, el PPDE estableix que l’objectiu de les actuacions al Delta de l’Ebre es basen en les alternatives que presenta l’acomodació com la millor opció per naturalitzar el litoral d’aquest territori,  amb la concreció de les següents qüestions:

1. Acomodar-se al canvi i els seus agents per mitjà de dos opcions: (1) deixant actuar els processos de forma natural, lliure i sense abandonar el Delta; (2) revertir els processos erosius re-circulant el sediment al Delta.

2. Evitar defenses costeres rígides.

3. Accions encaminades a evitar i eliminar la possible descompensació sedimentaria.

4. Protecció davant erosions que posin en perill persones, béns i unitats morfològiques.

5. Garantir el manteniment de l’activitat econòmica, tenint que adaptar-se a les noves realitats.

D’aquesta forma, les propostes formalitzades en el PPDE envers l’acomodació es resumeixen en les següents:

1. Confecció d’un nou atermenament (“deslinde”) incorporant els terrenys que tinguin característiques de DPMT.

2. Realització d’una franja de protecció que permeti el lliure moviment de la costa. 

Aquesta franja de protecció, anomenada també zona d’acomodació, es materialitzaria per mitjà de l’adquisició dels terrenys privats limítrofs al DPMT (adquisició formalitzada a través de compravendes i permutes segons informació oficial), que serien incorporats en posterioritat al mateix domini públic.

Concretant més sobre la qüestió, el PPDE reflecteix les pretensions de l’Estat en els seus punts 6è i 7è relatius a la tipologia d’actuacions possibles i, zonificació i propostes d’actuació en el Delta de l’Ebre.

En el punt sisè sobre actuacions i els seus possibles condicionants, el Pla analitza de forma comparada les diferents alternatives d’adaptació i actuació (acomodació, protecció o retrocés) envers la qüestió del litoral deltaic. Les diferents alternatives previstes són basades amb els conceptes que hem tractat anteriorment i que el Pla descriu de la següent forma:

1. Acomodació al canvi, controlant l’evolució (morfologia costera dinàmica) per mitjà de dues formes alternatives:

1. 1. Donant llibertat d’actuació als processos costaners, permetent una evolució natural però controlada, mitjançant actuacions de defensa costanera, adaptant-se als processos existents sense abandonar el Delta.

1. 2. Controlar els processos sedimentaris, sense permetre que el Delta tingui una evolució significativa respecte la seva morfologia actual (control de l’erosió).

2. Protecció, per mantenir la seva forma actual (morfologia estable i espai socioeconòmic estàtic).

3. Retirada o abandonament gradual, deixant llibertat de moviments al Delta, però sense actuacions d’adaptació (morfologia costera dinàmica).

Que significa “donar llibertat d’actuació als processos costaners, sense abandonar el Delta”?

És la zona d’acomodació o franja lliure de protecció, una actuació de defensa costanera basada en l’acomodació com així preveuen les estratègies contra el canvi climàtic? Impediran les franges de protecció el retrocés progressiu de la línia del litoral deltaic?

Doncs bé, el Pla respecte la llibertat d’actuació dels processos costaners o evolució natural controlada, estableix que aquesta consisteix en permetre que el Delta de l’Ebre evolucioni d’una forma controlada, assumint que les activitats humanes que es desenvolupen són d’alguna forma “elements naturals” que li afecten, però sobre les que no s’actua en el present Pla.

La incidència i l’impacte antropogènic pot ser considerat un element natural?

Pot ser considerat un element natural, la subsidència del Delta per la falta d’aportació sedimentària causada per infraestructures d’origen antropogènic?

Sense entrar en valoracions, únicament pretenem reflexionar sobre aquesta tipologia de qüestions que es plantegen en el Pla i en les que podríem entendre que la flexibilització de certs conceptes han provocat consideracions un tant desorbitades, com seria el tractament que rep l’activitat humana, considerada com un element propi de l’evolució natural del Delta per tal de justificar-ne les actuacions proposades.

En tot cas aquestes actuacions previstes en el PPDE per facilitar aquesta evolució natural són:

1. Afavorir l’adaptació de la costa exterior, creant espais i alliberant un espai d’acomodació on s’eliminen els obstacles preexistents. Quins són els obstacles preexistents? Aquesta mesura a curt termini, tal i com estableix el PPDE, facilitarà l’acomodació de la línia costanera deltaica a les dinàmiques naturals, a la vegada que es millorarà la qualitat ambiental general de la zona.

2. Seguiment de l’estoc sedimentari en aquelles àrees més sensibles per determinar la necessitat d’actuacions addicionals. Quines són les actuacions addicionals? Entenem que el Pla es refereix a actuacions addicionals, com aquelles actuacions artificials en les que s’alimenten les dues fletxes del Delta de l’Ebre.

Oposadament, les alternatives previstes al PPDE basades en el retrocés, s’anomenen  “retirada o abandó de la zona activa de costa”, i bàsicament consisteixen en la retirada parcial d’una franja costanera de forma estratègica per afavorir l’evolució natural que afectarà a una sèrie d’assentaments “sobre els que hi haurà que plantejar la seva reubicació”.

Cal destacar en consonància al que literalment afirma el PPDE en relació a les possibles mesures de retirada, el següent: “estaria lligada amb l’acomodació ja que aquesta podria portar aparellada la retirada parcial de zones pròximes per la reubicació segons l’evolució de la costa”.

En aquest punt, ens fixarem en diferents alternatives proposades pel PPDE, en relació a les diferents problemàtiques esdevingudes al Delta de l’Ebre les últimes dècades. Principalment ens centrarem en les alternatives basades en l’acomodació o la retirada per contrastar-ne i comparar-ne els seus objectius respecte les zones d’acomodació o franges de protecció del litoral:

1. Alternatives d’actuació davant de la falta d’aportació sedimentària del riu Ebre.

1. 1. Acomodació (descripció literal que aporta el PPDE): Adaptar la costa a l’evolució esperada de les platges. Deu de de tenir-se en compte que aquesta mesura podria situar-se dintre de l’apartat dedicat a la retirada; però la diferència és que es tindrien que adaptar les franges costeres per existir un lliure moviment, existint la possibilitat que aquesta mesura porti aparellada la compra de terrenys i reubicació d’activitats.

1. 2. Retirada (descripció literal que aporta el PPDE): la retirada estratègica suposa una acceptació implícita de l’evolució natural del Delta, però també deixant als demés agents transformadors no naturals que segueixen actuant com fins al moment present (Quins són aquests agents transformadors si l’activitat humana la consideràvem com un element natural en l’evolució deltaica?). Per això pot haver-hi un punt intermedi entre la retirada i l’acomodació a través de dues formes diferents:

• • La retirada global suposa la realització d’un Pla progressiu d’abandó d’àrees de cultiu i d’explotació agrària. Això comporta una negociació amb els propietaris i afectats que enquadren les expropiacions, indemnitzacions i reubicació d’activitats. 

• • La retirada parcial suposa l’abandonament no de tot el Delta, sinó de determinats llocs. Això suposa que es decideixi actuar de manera diferent en un lloc i altre del seu conjunt.

2. Alternatives d’actuació sobre problemes urbans:

1. 1. Acomodació:

• • No realitzar un augment de la zona urbana.

• • Crear franges de defensa lliure front al mar que permetin el moviment natural i esperat amb les actuacions globals adoptades i enfront els aiguamolls.

• • Plans urbanístics que limiten el desenvolupament urbà o fins la retira urbana parcial.
  • Retirada: 

• • • Parcial, a mesura que les zones urbanes es trobin en un risc sever.

• • • Total: determinades zones, Eucaliptus principalment, la seva extensió no és molt gran, la retira parcial no tindria sentit.

3. Alternatives d’actuació sobre problemes d’ocupacions agràries  (el propi PPDE ens remet a l’apartat 6.4.1, encara no entenem a que es refereix).

S’evidencia a través de les diferents alternatives d’actuació pel que fa l’acomodació i la retirada que aquestes conflueixen i inclús coincideixen entre els seus objectius, per la qual cosa, entenem que no es transposen amb claredat aquests conceptes al PPDE.

I quina amplada tindran aquestes zones d’acomodació?

Segons el punt 7è del PPDE, l’amplada màxima de la franja de protecció o zona d’acomodació seria d’un màxim de 500 metres terra endins, tot depenent de la zona on ens situem del Delta de l’Ebre i de la titularitat pública o privada dels terrenys limítrofs al DPMT.

Aquests terrenys un cop adquirits s’incorporen al domini públic marítim-terrestre?

Doncs bé, podríem arribar a considerar que encara que la Llei de Costes no inclou aquests terrenys dintre del que coneixem com a domini públic marítim terrestre, les estratègies contra el canvi climàtic anteriorment referides, sí que fixen com a objectiu que, un cop adquirits els terrenys limítrofs de titularitat privada, aquests passin a formar part del DPMT.

La normativa sectorial que regula el litoral, habilita a l’Administració de l’Estat per fixar aquestes zones d’acomodació del Delta de l’Ebre?

Sembla que sí. Tot la i que La Llei de Costes només dedica un apartat, en el seu article 2  per definir que l’actuació administrativa sobre el DPMT, permetrà assegurar la seva integritat i adequada conservació, adoptant les mesures de protecció i restauració necessàries i quan procedeixi, d’adaptació, tenint en compte els efectes del canvi climàtic. Per la seva banda, el Reglament de Costes tampoc aprofundeix sobre les mesures climàtiques al litoral. En tot cas, si finalment s’aprova el projecte de Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, haurem de veure quines són les modificacions a les quals es sotmeten aquestes dues normes reguladores del litoral.

Les zones d’acomodació s’inclouen dintre de les mesures de protecció i restauració necessàries que la Llei de Costes preveu sobre el DPMT? Possiblement sí, encara que ens podríem plantejar si, derivat de l’ambigüitat del PPDE, aquestes zones d’acomodació són fruit de l’adopció de decisions basades en les mesures d’adaptació del canvi climàtic previstes per “l’acomodació” o el “retrocés”.

Però a tot això: QUE SÓN LES ZONES D’ACOMODACIÓ DEL PLA DE PROTECCIÓ DEL DELTA DE L’EBRE?

Pel que es desprèn del breu anàlisi que hem realitzat, “les zones d’acomodació o franges de protecció del litoral són una mesura d’adaptació al canvi climàtic que consisteix en adquirir terrenys públics o privats limítrofs al domini públic marítim-terrestre per incorporar-los al mateix, amb la finalitat d’alliberar-los d’activitat antròpica i permetre així  l’evolució natural del Delta de l’Ebre d’una forma controlada, amb l’ànim de mitigar els efectes de l’erosió del mar”.

Si ens remetem a la resta d’instruments analitzats, podríem afegir a aquesta definició el següent: “Les zones d’acomodació són un instrument d’adaptació sistemàtica al canvi climàtic, que planifica l’alliberament de terrenys limítrofs a la costa sotmesos a l’activitat humana, amb l’objecte d’augmentar la superfície natural del litoral”.

I si definim aquestes zones d’acord amb els criteris d’adaptació al canvi climàtic basades amb el retrocés o abandó? Des d’aquesta perspectiva, podríem definir les zones d’acomodació com: “Les zones d’acomodació són un instrument d’adaptació sistemàtica al canvi climàtic, que planifica l’alliberament  i la retirada de terrenys limítrofs a la costa sotmesos a l’activitat humana a través de la seva adquisició pública, amb la finalitat de permetre la regressió del Delta de l’Ebre d’una forma controlada per mitjà d’actuacions artificials a la costa, limitant el desenvolupament social i econòmic de les comunitats afectades amb l’ànim de protegir-les dels efectes del canvi climàtic”.

Aquestes podrien ser, baix la nostra consideració, les definicions un tant inexactes d’aquest concepte, encara que entenem que el que preocupara ara, després de l’anàlisi que hem realitzat, no és tant la seva definició sinó els seus efectes, conseqüències i futures actuacions que versaran sobre aquesta mesura, i  és per això, que ens sorgeixen algunes preguntes i dubtes al respecte:

– La franja de protecció del litoral o zona d’acomodació s’inclou dintre les alternatives basades en l’acomodació o per contra en les alternatives basades en el retrocés? Existeix diferència entre elles al PPDE?

– És la franja de protecció o zona d’acomodació la principal mesura d’adaptació contra el canvi climàtic al Delta de l’Ebre?

– Es realitzaran actuacions periòdiques en aquestes zones d’acomodació del Delta de l’Ebre que facin front a les envestides dels temporals marítims?

– L’evolució natural controlada del Delta de l’Ebre suposarà l’ampliació d’aquestes franges de protecció per la pròpia regressió?

– És l’ocupació agrícola una de les fonts principals de regressió del Delta?

– S’ajusta el PPDE a les mesures que preveu l’Estratègia d’Adaptació al Canvi Climàtic de la costa espanyola?

– Derivat del PPDE, s’incorporaran mesures a la planificació hidrològica de l’Ebre per gestionar la retenció sedimentària dels embassaments? Existirà coordinació entre Costes de l’Estat i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre?

– Seran viables jurídicament les zones d’acomodació al nostre ordenament jurídic?

– Permetrà la Llei 33/2010 de Patrimoni de l’Estat, l’adquisició directa de terrenys d’una superfície total aproximada d’entre 500 a 800 hectàrees?

– Quina seria la conseqüència jurídica, d’un hipotètic desacord amb el preu de la compravenda d’un terreny? S’augmentarà l’import per satisfer les demandes dels particulars?

– Existiran terrenys susceptibles de permuta si s’opta per aquesta forma de negoci jurídic?

Molt possiblement, en un futur no molt llunyà, sorgiran moltes més preguntes i controvèrsies sobre la qüestió que a dia d’avui no han quedat resoltes.