Instal·lació d’un bungalow, mobil home o altres construccions transportables en terrenys rústics

“És urbanísticament viable instal·lar un bungalow, mobil home o qualsevol altra construcció d’aquesta tipologia en un terreny rústic per destinar-la a habitatge?”

Doncs no. La instal·lació d’aquesta tipologia de construccions per destinar-les a un ús residencial no estan permeses per la vigent normativa, excepte en aquells supòsits en que aquestes construccions o habitatges estiguin directament vinculades a un activitat agrícola, ramadera, forestal o d’explotació d’altres recursos naturals. Vegeu en aquest sentit la nostra entrada: “Construcció d’un habitatge en terreny rústic”.

La normativa urbanística vigent en terrenys rústics (sòls no urbanitzables) no basa la seva rigidesa respecte la implantació de tot tipus de construccions en aspectes tant purament materials com poden ser la transportabilitat, la retirada, la utilització de materials nobles o la consolidació d’obres, sinó que exclusivament es basa en l’ús, el destí d’aquestes i la seva comptabilitat en el sòl on s’ubiquen. Qüestió diferent, seria que aquesta tipologia de construccions tinguessin un ús dels previstos en terrenys de naturalesa rústica.

“Però puc instal·lar una d’aquestes construccions provisionalment o “a precari”?”

Tampoc. La regulació dels usos i obres de caràcter provisional, en la qual sí que es tenen en compte els aspectes materials abans referits, no preveu la construcció o instal·lació d’habitatges de manera provisional, siguin obres de consolidació o siguin transportables o fàcilment desmuntables.

“I puc guardar un bungalow o un mobil home en un terreny rústic?”

La qüestió no resulta del tot pacífica. Certament, la Llei d’Urbanisme permet obtenir llicència urbanística per la instal·lació de cases prefabricades o instal·lacions similars sigui de forma provisional o permanent en terrenys de naturalesa rústica sempre que el seu ús sigui compatible en el sòl on s’ubiquen, però això no comporta en cap cas una via legítima amb la qual puguem immiscuir la voluntat d’una persona per implantar un habitatge en aquesta tipologia terrenys. I és que, si la voluntat no és altra que guardar una construcció d’aquesta tipologia, el criteri dels serveis tècnics informants d’una sol·licitud de llicència d’aquesta índole (el propi Ajuntament) pot ser del tot variat, afegint a més, que el sol·licitant hauria de complir una sèrie d’exigències i de compromisos enfront l’Administració Pública competent per tal de justificar que no pretén destinar-lo a habitatge.

Per tot això, la instal·lació de bungalows, mobil-homes, casetes prefabricades o d’altres instal·lacions transportables, desmuntables o de fàcil retirada no tenen cabuda en el vigent ordenament urbanístic català si el que es pretén es destinar-les a habitatge particular.

En conclusió, i per aquells que els agradi més arriscar i, emparar-se en la ignorància i  el desconeixement un cop són enxampats, nosaltres ens quedem amb allò que manifestava el Tribunal Suprem:

“… la construcción de un error de prohibición en un mundo tan intercomunicado y permeable a la información, como el que vivimos, ofrece más dificultades que en otras épocas. No deja de ser una concepción teóricamente impecable pero de complicado ajuste a la realidad. Hoy día el desconocimiento absoluto de la antijuricidad de un hecho de esta naturaleza es de difícil acreditación en el caso concreto. Existe práctica unanimidad en considerar que no se puede construir el error de prohibición sobre la base de que el sujeto no conoce, de forma pormenorizada y con detalles técnicos, la normativa que está infringiendo…”