Construcció d’un habitatge en terreny rústic

Comparteix

Construcció d’un habitatge en terreny rústic

En moltes ocasions, ens hem topat amb una pregunta que pot sorgir a moltes persones que disposen de terrenys classificats en sòl no urbanitzable (el que tothom coneix com a terrenys rústics): 

“Puc construir-me un habitatge en el meu terreny rústic?”

Doncs no, en general no es pot construir un habitatge en un terreny rústic. Aquesta és la resposta que des del nostre despatx donem a aquesta pregunta. I no responem així perquè siguem reticents a poblar les zones rústiques del nostre país o perquè no en sabem més de la matèria, sinó perquè així ho preveu la pròpia Llei d’Urbanisme i la resta de normativa urbanística vigent a Catalunya.

Si entrem en matèria, podríem definir els terrenys rústics, o millor dit, els sòls no urbanitzables com:

El sòl no urbanitzable comprén aquells terrenys que la normativa urbanística municipal ha classificat com tal, amb la finalitat de protegir aquells espais que posseeixin valors naturals, agrícoles, paisatgístics o forestals, garantint a la vegada el desenvolupament urbanístic d’una forma racional i sostenible”

A tot això, cal recordar que els propietaris d’aquesta tipologia de terrenys se’ls confereix el dret d’ús, de gaudi i de disposició.

“Significa això que l’atribució d’aquests drets legitima a construir un habitatge en un terreny rústic?”

Doncs no, el que ve a significar és que es podrà disposar lliurement d’aquests terrenys dintre de les limitacions establertes en sòl no urbanitzable.

Aquestes limitacions però, ens acaben definint quines són les possibilitats en quant a usos i obres està facultat un propietari d’un terreny rústic.

Al respecte, és la pròpia Llei d’Urbanisme la qui defineix quins són aquests usos i obres permeses, les quals resumim a continuació:

a) Construccions pròpies d’una activitat agrícola, ramadera, d’explotació de recursos naturals.

b) Estacions de subministrament de carburants i d’altres serveis sobre xarxes viàries.

c) Construccions i instal·lacions per al manteniment i el funcionament de les obres públiques.

d) Activitats de càmping i aparcament de caravanes (a través de la tramitació d’un pla especial).

e) Construccions auxiliars destinades a l’activitat de turisme rural.

f) Reconstrucció i rehabilitació de masies, cases rurals i, altres construccions antigues i rurals.

g) Activitats col·lectives (esportives, culturals, d’educació i esbarjo).

h) Equipaments i serveis comunitaris.

i) Instal·lacions per a serveis tècnics i altres instal·lacions ambientals d’interès públic.

Excepcionalment, la Llei d’Urbanisme possibilita la implantació d’habitatges en sòl no urbanitzable sempre que estiguin destinades a habitatge familiar o l’allotjament de persones treballadores temporeres que estiguin directament associades a una activitat de naturalesa rústica, és a dir, l’agricultura, la ramaderia, l’explotació forestal o  de recursos naturals.

S’ha de tenir en compte però, que en aquesta entrada no ens referim a la rehabilitació o reconstrucció de masies, cases rurals o altres construccions rurals, que disposen d’un règim jurídic singular. 

Per tant, els requisits que s’imposen per construir un habitatge en un terreny rústic són bàsicament els següents (art. 50.2 del Reglament de la Llei d’Urbanisme):

  1. Que l’habitatge s’emplaci en les finques on es desenvolupa l’activitat rústica.
  2. Que l’habitatge es construeixi per complir funcions de vigilància, assistència, gestió o control que així requereixi l’activitat per al seu bon desenvolupament.
  3. Que en el cas dels habitatges per a temporers es justifiquin els cicles productius i la insuficiència d’oferta de persones del municipi o del territori per cobrir la demanda.

Com vegem, les úniques excepcions que la Llei d’Urbanisme presenta als propietaris de terrenys situats en sòl no urbanitzable van directament vinculades a l’activitat agrícola, ramadera, forestal o en general rústica, i és que no hem de perdre mai de vista que en sòl no urbanitzable les construccions sempre tenen un caràcter accessori i funcional directament relacionat amb l’activitat que es desenvolupa, sens perjudici d’altres excepcions previstes en la normativa.

“Doncs bé, si no puc construir un habitatge, m’instal·laré un bungalow, una mobil home o qualsevol altra construcció transportable i fàcilment desmuntable”

Aquesta seria una de les determinacions a les quals moltes persones arriben quan se’ls nega la possibilitat de construir un habitatge en un terreny rústic, però aquesta solució és urbanísticament viable?

Aquí la resposta a la vostra pregunta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

I accept the Privacy Policy