Nota aclaratòria sobre la suspensió de terminis administratius en relació a l’informe jurídic de la Subdirección General de los Servicios Consultivos

El passat dia 17 de març de 2020, vam crear un entrada al nostre blog sobre la “Suspensió dels terminis administratius derivats de l’estat d’alarma”, en la qual analitzàvem els efectes del Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declarava l’estat d’alarma per la gestió de la situació de crisis sanitària ocasionada pel COVID-19, respecte la suspensió de terminis en els procediments administratius.

(https://nadaladvocats.cat/actualitat/suspensio-terminis-administratius-coronavirus)

Certament, quan analitzàvem aquest Reial Decret vam evidenciar la diferenciació de dos conceptes, “términos” i “plazos”, entenen que cadascun d’aquests conceptes jurídics responien a qüestions diferents en el si del procediment administratiu.

Tot i això, abordàvem les qüestions plantejades en el Reial Decret respecte el transcurs temporal dels processos administratius, amb els conceptes de “suspensió” i “interrupció”, tal i com s’exposava literalment en el reglament aprovat. En tots dos casos, la nostra interpretació respecte la voluntat de la Disposició Addicional 3ª del Reial Decret era la referent als efectes de la suspensió de termes i terminis, i la seva principal conseqüència respecte la pèrdua de vigència de l’estat d’alarma, no era altra que la represa dels terminis administratius pel temps restant en cadascun dels procediments administratius, ara suspesos.

En aquest sentit, l’Informe jurídic elaborat en data 20 de març de 2020, per la Subdirecció General dels Serveis Consultius, de la Direcció del Servei Jurídic de l’Estat, de l’Advocacia General de l’Estat, respecte  la consulta plantejada sobre la forma en la que haurà de procedir-se en el moment que perdi vigència la suspensió dels terminis previstos pel Reial Decret 463/2020, i més concretament sobre la interpretació de la Disposició Addicional 3ª, resolia aquesta qüestió.

(Font Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona: https://www.icaib.org/wp-content/uploads/2020/03/Informe_AE_sobre_reanudaci_n_de_plazos_suspendidos_1584725927.pdf.pdf.pdf.pdf.pdf)

En primer lloc, l’informe es referia explícitament als conceptes emprats en el Reial Decret, “términos” i “plazos”, com dos conceptes totalment diferents:

“Antes de entrar en detalle en la exégesis del precepto, debe indicarse que los conceptos “término” y “plazo” no son sinónimos, refiriéndose el “término” al señalamiento de un determinado día; y el “plazo” al periodo de tiempo existente entre un día inicial y un día final, pudiéndose realizar la actuación de que se trate en cualquiera de los días que conforman el referido plazo.”

I en segon lloc, l’informe es referia als conceptes de “suspensió” i “interrupció” de la següent forma:

“Por otro lado, en sentido técnico jurídico tampoco son sinónimos los conceptos de “suspensión” e “interrupción”.

En efecto, la suspensión de un plazo implica que el mismo se detiene, se “congela en el tiempo” en un momento determinado debido al surgimiento de algún obstáculo o causa legal, reanudándose, cuando dicho obstáculo o causa ha desaparecido, en el mismo estado en el que quedó cuando se produjo la suspensión. Es decir, si un plazo de 30 días se suspende en el día 15, en el momento de la reanudación quedarán sólo otros 15 para que expire.”

En aquest sentit, s’evidencia l’error de conceptes emprats en el Reial Decret, quan únicament es persegueix la suspensió de terminis administratius i no la interrupció dels mateixos. I això és palès quan la mateixa D. A. 3ª acaba determinat que el còmput dels terminis es reprendrà en el moment en que es perdi la vigència d’aquest reglament o les seves pròrrogues.

D’aquesta forma, també l’informe jurídic referit, interpretava la voluntat de l’executiu i manifestava l’error amb la utilització del concepte “interrupció”, amb la següent afirmació:

“Por el contrario, en los casos en los que legalmente está prevista la “interrupción” de un plazo, una vez que tiene lugar el acto interruptivo, el plazo vuelve a contar desde cero, volviendo a nacer en toda su extensión”

I és en aquest punt, on no resultaria lògic que,  la mesura adoptada pel Reial Decret fos la interrupció dels terminis administratius dels procediments en tràmit, ja que la seva aplicació, suposaria el reinicii dels termini des de zero i unes conseqüencies jurídiques no preteses per l’executiu.

Finalment, l’informe jurídic acaba concloent:

“Por ello, es razonable concluir que el sentido del apartado 1 de la disposición adicional 3a del RD 463/2020 es el de establecer que los plazos procedimentales a los que se refiere quedan suspendidos en el momento de la declaración del estado de alarma, reanudándose por el período que restare cuando desaparezca dicho estado de alarma, inicial o prorrogado, sin que en ningún caso vuelvan a empezar desde cero. Es decir, se “reanudan” pero no se “reinician”. Dado que, como ha quedado dicho, se está en presencia de cargas para los interesados, éstos tuvieron la facultad de cumplimentar el trámite de que se tratara antes de la declaración del estado de alarma, y esos días que dejaron pasar no se recuperan ya, sin perjuicio de que, cuando acabe dicho estado excepcional, vuelvan a tener la posibilidad de cumplimentar el trámite en el tiempo que les restare antes de la expiración del plazo.”

Per tot l’exposat, i a l’empara de l’informe jurídic de data 20 de març de 2020, de la Subdirecció General dels Serveis Consultius, de l’Advocacia General de l’Estat, la Disposició Addicional 3ª del Reial Decret 463/2020, de 14 de març, únicament preté suspendre els terminis dels procediments administratius en tràmit, que seran represos un cop perdi la vigència aquest reglament o les seves pròrrogues.